Barri de la Mina (St.Adrià de Besòs)
Antigament era un extens espai verd ple de boscos i aiguamolls aptes per a la cacera i les pastures. Sovint s’anava a fer arrossades als "merenderos" de la Mina, la vertadera Mina i la Fontsanta que durà fins a l’any 1963 en què es dessecaren els aiguamolls i s’acabà la cacera.
Pels volts de l’any 70 a instàncies del Patronato Municipal de la Vivienda de Barcelona, es va crear aquesta barriada destinada als barraquistes de Barcelona. Primer es van construir 400 habitatges a l’any 1972 es van augmentar en 2150 habitatges més.
En resum, el que fou en un temps boscos i aiguamolls, més tard verger de fruites i verdures que proveïen el mercat central fins l’any 1950,i que en un principi havia estat projectat com a un futur parc-pulmó, va arribar a ser quan començaren les expropiacions per bastir-hi blocs de pisos, una mostra del que mai s'hauria d’hagut fer.L’ocupació massiva de La Mina es va produir entre els anys 1973-74. La Mina va arribar a tenir 15.133 habitants.
Respecte a la població, la major part de la gent (un 70%) eren d’origen andalús. Hi va arribar gent de 262 municipis diferents de tota Espanya. Hi havia mol pocs catalans de segona generació. La població gitana era només d’un 20%.
Els seus límits són: Barcelona, el carrer Cristobal de Moura, la via del tren fins arribarà l’Avinguda de Manuel Fernández i a partir d’aquí la ronda litoral.